Simfonia millor que concert

En aquests darrers anys s'ha fet esment, en moltes converses, de les xifres del triple espoli que Catalunya i, per tant, els ciutadans que vivim en aquesta "Comunidad Autónoma" (nom administratiu que designa el nostre País), estem patint.

En primer lloc, el dčficit fiscal amb Espanya, d'aproximadament 21.000M? (vint-i-un mil milions d'euros), -el que abans eren tres bilions quatre-cents noranta-quatre mil milions de pessetes-. O sigui, el 9,8% del PIB catalŕ. D'on surten aquestes xifres? El Dčficit fiscal és el resultat -en aquest cas negatiu- de la diferčncia entre l'import de la inversió pública que fa l'estat a Catalunya, i l'import recaptat en impostos del territori catalŕ. La diferčncia és de 21.000M?. Aquesta és la xifra que es queda l'Estat espanyol i no te retorn a Catalunya. Així doncs, Espanya es queda aquest import per gastar fora de Catalunya, entre d'altres partides, en sous de funcionaris i polítics, i en inversions que, ara per ara, han demostrat ser -dient-t'ho suaument- del tot ineficaces.

En segon lloc, a més a més de l'espoli directe anteriorment esmentat, cal afegir el que  representa la suma d'inversions aprovades als pressupostos generals de l'estat espanyol per dur a terme a Catalunya (la obligatorietat d'invertir a Catalunya aquell any) i que en realitat no es fan. Aixň vol dir, que les inversions que es comprometen a fer no es compleixen, quedant pendents d'executar, de mitjana, un 25% anual.
De cada 5 anys de "sus presupuestos", Catalunya en perd 1 en inversions.

Finalment, i per completar el triple espoli, cal afegir el creixent endeutament al que Catalunya s'ha de sotmetre per tal de poder tirar mínimament endavant amb les despeses que el País ha de fer front de cara a uns mínims socials. Endeutament que té un cost financer força elevat i que ens hipoteca en elevats interessos per a molts i molts anys.

De moment aixň sembla que no té fi i, així mateix el Tribunal Constitucional ho va deixar clar: l'estat espanyol no té perquč limitar el nostre espoli sinó que, si vol, el pot incrementar. No oblidem doncs, que tampoc ha d'invertir el que s'ha compromčs.

Davant de tot aixň, ens cal no perdre temps i reflexionar en una única direcció: deixar d'acceptar el fet de seguir sent una colňnia espanyola; i deixar de treballar, pagar i callar front aquest espoli triple que patim. De fet, a la resta del món, les colňnies estan per a treballar i produir; per seguir alimentant a la metrňpoli, no?

żÉs normal que molta gent gran que ha estat treballant tota la vida, ara estigui prop del llindar de la pobresa? żÉs normal que molts alumnes del País encara estudiďn en barracons?
żÉs normal que el nostre teixit industrial no accedeixi a finançament, ni tingui suficient suport institucional? żÉs normal que hi hagi més d'un milió de catalanes i catalans pobres? żÉs normal les retallades que s'estan materialitzant, des de les diferents administracions públiques, a Catalunya quan cada any marxen més de vint mil milions d'euros que no retornen?

No crec que cap ciutadŕ de Catalunya s'hagi de sotmetre a tot aixň sabent que, si fóssim independents, si Catalunya fos un Estat (en parŕmetres PIB), seríem un dels 15 paďsos més rics del món.

Finalment, no crec que hi hagi cap solució amb les millores de finançament ridícules i, tal com s'acaba de demostrar, mal pactades amb Espanya, que ens han venut com a grans solucions. No hem d'oblidar mai la manca de respecte que les institucions espanyoles tenen envers el poble de Catalunya (Tribunal Constitucional, Gobierno de Espańa mitjançant els seus ministeris que sembla competeixin per quin incompleix més els compromisos adquirits). Cap solució pactada amb Espanya ens treurŕ de l'actual situació.

No val comptar amb un possible Concert quan l'altra part, unilateralment, pot fer i desfer les lleis mirant únicament pels seus interessos. No es pot tenir confiança amb qui, sense aplicar-se amb ell mateix la llei, obliga a la resta a obeir-la.

Espanya haurŕ rebut en fons europeus, durant el període 1986 - 2013, un total de 144.000 milions d'euros de la Unió Europea -equival a tres Pla Marshall d'inversions a l'Europa derruďda, finalitzada la II Guerra Mundial- a fi d'ajudar-la a la convergčncia europea. Durant el mateix període Catalunya ha aportat via espoli fiscal, 300.000 milions a Espanya. żOn són tots aquest diners?.

I ara, a sobre, Espanya és un país endeutat: AVEs, aeroports fantasmes, anelles d'autovies gratuďtes a Madrid, etc...
Catalunya es mereix tot aixň? żSabíeu que Catalunya, als darrers mil anys, ha estat més segles un Estat de plč dret, que no pas una colňnia exprimida?
Nosaltres no podem jugar als concerts, amb dos violins, una viola trencada i amb una mŕ lligada a l'esquena i, a sobre, en una situació en la que se'ns pot treure qualsevol instrument, en qualsevol moment....
Nosaltres hem de tocar amb tota l'orquestra i crear la nostra prňpia Simfonia, la primera o, si voleu, la segona, perquč ja vŕrem ser un Estat. La segona Simfonia del poble catalŕ: LA SIMFONIA DE LA INDEPENDČNCIA.


Jaume Vallcorba
President
Fundació CATALUNYA ESTAT