Preguntes sense resposta

Feia dies que el grup de peripatčtics que acostumŕvem esmorzar a l'Illa per tal de "despotricar" una mica (que no malparlar que seria la traducció catalana) no havíem tingut ocasió de fer-ho. Els anys no perdonen i de tant en tant un dels quatre (l'Edu, el Paco, el Quico i l'escrivŕ) falla per alguna xacra, o falla la seva costella, o te que fer d'avi (molt freqüent). Intentarem retrobar-nos de nou.

Perň aquesta primera trobada del 2012 ha estat molt complicada. Podríem omplir tot el Diario Critico. L'escrivŕ intentarŕ garbellar-ho..

Evidentment l'Edu va parlar amb satisfacció del Barça i va demostrar que no li agrada la manera de fer de Mou. Es una anotació perquč estigui content. Rŕpidament va  sortir la proposta inicial de sempre  "avui no parlarem de política, ja n'hi ha prou de fer el capsigrany" perň..., quč hi farem...

"Espańoles, Franco ha muerto" i fanfŕrria. "Espańoles, Fraga ha muerto" i fanfŕrria. Hi ha molts més casos. Perň quan se'ls jutjarŕ?. No per condemnar-los, que ja és tard, perň si per a deixar   les coses clares. Encara que el Quico, sempre dubitatiu, afegeix allň de "i la xocolata espessa" ja que com més espčs menys s'entén i tots contents. Perň i per més inri volen eliminar de l'activitat judicial al magistrat senyor Garzón precisament per la seva lluita contra el terrorisme, la corrupció i l'aclariment  dels crims de les dictadures. Difícil d'entendre. O potser fŕcil de comprendre. Com diu l'Edu (que vol proposar a Guardiola com a president del "Gobierno") si els altres varen fer els ulls grossos quč no faran els d'ara.
El Paco, que a més d'anticlerical és clarament d'esquerres,  diu que ja estŕ bé i que ja seria hora que el PSC suprimís per tota la eternitat la seva C final i es definís tal com és en realitat, o  sigui PSE. Com escrivŕ ho trasllado. I perdó,  he oblidat l'O d'"obrero" abans de la E.

De trascantó surt el tema de l'AVE (no de l'Ave María de David Bisbal) i estem d'acord, encara que no sempre ho estiguem, en que és increďble com l'Espanya  de l'altiplŕ encara no hagi volgut enllaçar amb Europa, per fotuda que estigui Europa, si més no com a mostra d'agraďment als milions d'euros amb que ha subvencionat tants recorreguts inútils i altres mandangues.

I Paco inicia la seva campanya: Perquč la "Conferencia Episcopal Espańola" no deixa d'empipar i dona exemple de ciutadania i honradesa pagant els impostos que tot creient i no creient té que pagar. I la cosa es complica amb el manteniment de la "Casa Real". I després del de la monarquia en general. L'escrivŕ creu que a vegades és millor passar a un altre tema.

El bla, bla, bla es va allargar: que si les cervicals, que si les lumbars, que si el genoll, que la memňria fa figa, que la dona diu que si ja hi tornem amb les reunions a l'Illa i l'Edu obra un diari que explica que Montoro diu que aixň del 8% que ens pispen no s'ho creu i que els centenars de milions que sembla que s'hi pensen recončixer ens deuen ho faran a comptagotes i a gotes petites ja que les gotes grans tenen que utilitzar-se per guanyar les eleccions a l'Andalusia.

Ja havíem esmorzat, havíem consumit ibčric andalús i cava catalŕ, érem doncs políticament equilibrats i ens vŕrem posar d'acord, altra vegada: Aixň no pot seguir així i alguna cosa caldrŕ fer per aconseguir el reconeixement  dels nostres drets nacionals  ja que hem fet els nostres deures amb escaig i amb tota seriositat cal demanar als catalans que estan dins la política que es deixin de punyetes ideolňgiques i d'ambicions de poder. Ara no toquen. Ara, o mai, toca fer Catalunya.
Perdonin per segona vegada perň al vespre vaig anar a prendre unes tapes prčvies al descans  nocturn a La Perla del carrer Numŕncia, vora de casa.  Bona cuina, preu excelˇlent i bon tracte. A la tele (RTVE 24 h.) es transmetia el funeral, en directe, de Manuel Fraga. Presčncia plena del PP i, !sorpresaĄ,  de la princesa Letizia i el príncep Felipe, oficiava el Sr. Rouco. No estaven, crec, ni Matas, ni Camps, ni Fabra de Castelló.  Malauradament em vaig sentir transportat a la meva joventut. Perň, a més, en la part inferior de la pantalla s'informava de la nodrida presčncia de juristes i de periodistes internacionals en el procés al senyor Garzón.

No en tinc cap dubte. Segueixen creient que són la "reserva espiritual de Occidente". Que Déu els empari. I a nosaltres també.