Retalls sanitaris incongruents

El tema ja el vaig exposar a "Diario Crítico de Catalunya" el 02/12/2010 i el 06/02/2011. Cap resposta, reflexió ni canvi d'actuació. O els ciutadans no mereixem resposta o els serveis de premsa de les conselleries (que també deuria incloure la digital) no funcionen o ja ens hem  traslladat totalment al núvol polític sempre perillós.

Fets: Ciutadŕ jubilat/ciutadana jubilada (els polítics m'han ensenyat a expressar-me així). Mai ha fet ús de la sanitat publica fins als 65 anys, quan va considerar que ja havia pagat suficient i va decidir utilitzar la cobertura dels medicaments exclusivament. Per cert, algú té una idea dels diners que aquest ciutadŕ/na ha estalviat a la sanitat pública durant la seva vida laboral?

Doncs bé, un metge alič a la sanitat pública li expedeix una recepta per un determinat fŕrmac.  El professional corresponent del Servei Catalŕ de la Salut assegura que li han prohibit fer la recepta "oficial" d'aquella especialitat i que sols la pot fer el metge especialista del servei.

O sigui, cal passar una altra visita amb un especialista que no és el propi, i que a més decidirŕ, encara que el ciutadŕ/na tingui  tota la confiança amb el seu especialista  de tota la vida, al que paga personalment o mitjançant una Mútua privada, i que no coneix ni de nom al del servei.

Les dues anteriors opinions publicades sobre el mateix tema les vaig fer arribar al Colˇlegi de Metges. Cap resposta. Estan d'acord?.

Estan d'acord en quč la prescripció d'un metge privat tingui que estar sotmesa al criteri d'un altre metge de la sanitat publica?. S'agrairia saber el perquč i sols caben dos supňsits: o el medicament és car i no té genčric (afirmatiu) o algun premi Nobel creu que "no cura res"  (afirmació no inventada) i així es carrega el criteri de l'Agencia del Medicamento que l'ha autoritzat i del metge privat que l'ha receptat.

I tot seguit penso amb la quantitat de mutualistes privats de Catalunya que es poden trobar amb normes com aquesta. Algú ha pensat en el que passaria si tots els mutualistes fessin  us de la sanitat pública en lloc de sols pagar-la, sense rebre cap mena de consideració?

Cal retallar despeses perň també frenar la mŕquina retalladora quan retalla sense justificació i fa els ulls grossos a despeses que segueixen sense retallar-se, que es poden cončixer cada dia tan sols obrint un diari, que afecten a males o pčssimes gestions, males inversions, cŕrrecs suprimibles, sous excessius, jubilacions de jutjat de guŕrdia per elevades i perllongades, polítics mantinguts aferrats a una mamella, entitats i estaments oficials que no serveixen per a res productiu, subvencions increďbles, tramitacions complicades i sense sentit, processos judicials per corrupció rodant per la sala dels passos perduts,  i que més es pot dir si sens dubte els polítics saben moltíssim més sobre certa disbauxa, certament heretada, perň que ja és hora de retallar.

Estem d'acord en que l'estat del benestar, tal com l'hem viscut, s'ha acabat. No estem d'acord en carregar els neulers a la sanitat i a l'ensenyament. No cal fer profunds estudis per saber  que  aconseguir el pacte fiscal i el que ens deuen els que manen des de Madrid no serŕ fŕcil ni immediat. Perň cal intentar fer estalvis on veritablement toqui, sense recórrer a la xocolata del lloro.

També seria bo, abans d'una retallada concreta, informar a la ciutadania de les despeses inherents a tot l'entrellat que envolta a la mateixa i de la reducció que representa el sacrifici que es demana al subjecte passiu (així ens considera "Hacienda") sobre un problema concret, perň de manera que s'entengui, per tal de cončixer el valor del que es retalla, i no en forma de percentatge d'una xifra que no es comunica sinó en euros de curs legal.