Josep Fčlix Ballesteros: "Jo no he retallat amb criteris economicistes, sinó polítics, amb prioritats clares"

-    Ens trobem al despatx de l'alcalde dijous passat, mentre estŕ en alerta tot el dispositiu de prevenció davant l'eventualitat d'una tempesta de neu. En situacions així, l'alcalde destilˇla proximitat, és a qui recorren els ciutadans. Quč se sent en aquests moments?

-    Sents una gran responsabilitat i notes la grandesa de la política local, de fet la única que em sedueix. Justament per aquesta proximitat. Que el ciutadŕ es giri cap a tu quan té un problema o un desig o un projecte és molt bonic. I en moments com aquests, de gran cautela, sents una gran responsabilitat.  Tinc dos mňbils en marxa, m'he passat la nit amb un d'ells a la tauleta de nit i anava veient tots els avisos que m'han anat passant: els 32 indigents que hem recollit a la nit, tot l'operatiu de voluntaris i de Protecció Civil funcionant, ňbviament bombers, guŕrdia urbana, Creu Roja, Mossos... Amb aquests dispositius aprens coses cada dia. Per exemple, has de deixar de regar els carrers, perquč si baixen les temperatures pots provocar accidents.  O també que quan tens en marxa la poda has de veure quines són les prioritats de tallar perquč estan al damunt d'una via principal... Tota aquesta proximitat és fantŕstica, perquč és tenir com una gran família i cuidar-la.

-    Aquesta proximitat s'ha de fer de vegades sense gaire recursos. Perň la gent demana que es recullin les escombraries, que hagi enllumenat als carrers, que hi hagi policia, que els colˇlegis obrin pel matí...

-    Aquesta és la quadratura del cercle impossible que fa que ser alcalde en aquest moment sigui molt fotut. Has de marcar unes prioritats i descartar allň que no sigui estrictament necessari i també es tracta de fer les coses millor. Durant molts anys, quan dispares amb pólvora, potser no tens aquell plus d'estalvi, d'eficŕcia i d'aprofitament mŕxim dels recursos.

Us asseguro que en aquest moment som de lo més eficaç, de lo més estalviador, de lo més aprofitador perquč no hi ha més remei. Aixň, que en temps de crisi és absolutament necessari, ens serŕ bo pel futur si ho mantenim com a hŕbit. Si no tornem a disparar pólvora i a estirar més el braç que la mŕniga.

Ara, és un moment molt complex perquč a un alcalde li atribueixen tots els mčrits perň també totes les culpes del que passa a una ciutat, sigui o no responsabilitat seva. Aixň fa que et multipliquis. Jo vaig dir en una campanya una frase que va fer una certa fortuna. Vaig dir: "jo no diré mai aixň no és de la meva competčncia perquč tot és de la meva incumbčncia". Quan un CAP no funciona, quan una escola té un problema, els has de dir "miraré de resoldre-ho" perquč el ciutadŕ no accepta que li diguis que vagi a la finestreta del costat. Jo pago els meus impostos d'una tacada i a mi no em vingui amb com es distribueixen les competčncies.

-    Vostč també és vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya. Aquesta inquietud per les finances és més notňria en els grans municipis o els petits també la pateixen?

-    És una preocupació molt general. La diferčncia és que els grans i els mitjans tenim un cert coixí i marge financer per jugar amb uns ingressos importants i prioritzar despeses. Al municipi petit són faves comptades, li entra poc i aixň ho ha de destinar a cobrir les necessitats bŕsiques. La situació, perň, és dramŕtica.

-    El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, em deia que sense aquestes corporacions provincials, els municipis petits desapareixerien.

-    Té tota la raó, no existirien. Els municipis petits, sense el suport d'ens supramunicipals, no existirien. Aixň és bo o és dolent? Tampoc ho tinc clar. L'informe Roca deia que valdria la pena reduir el seu nombre com han fet manu militari paďsos com Grčcia o Itŕlia.

-    Com alcalde de Tarragona vostč ha afrontat una mesura que segurament és inčdita al nostre país: reduir la plantilla municipal d'un deu per cent.

-    Sí, per responsabilitat i perquč hem de fer les mateixes coses amb menys diners. Nosaltres, com moltes altres administracions, tenim una plantilla sobredimensionada perquč s'ha anat solucionant i imposant serveis per agregació, no per substitució.
Hem vist que podem continuar donant els mateixos serveis amb menys estructura fixe. No cobrirem les 29 jubilacions que tindrem aquest any, amortitzarem algunes de les places que no són estrictament necessŕries i deixarem de renovar aquells interins que en l'empresa privada es diu "contracte per obra". Aixň ens permetrŕ estalviar 103 persones en el conjunt de l'any sense renunciar a donar els mateixos serveis. L'estructura ha de ser més eficaç i més productiva. Aconseguirem deixar el capítol 1, de personal, amb un 34 per cent de recursos proopis i aixň és molt important.

LES ENTITATS SALVEN EL CARNAVAL

-    Tot aixň li haurŕ creat un problema amb el seu partit, el PSC, perquč aquest criticava les retallades del govern de la Generalitat i ara vostč fa el mateix.

-    Sí, perň aixň s'explica bastant bé. Jo no he retallat amb criteris economicistes, sinó amb criteris polítics. Tenim clares les prioritats. Jo no he dit: que es retalli tot un 15 per cent.... O un 45 per cent. No, no. En matčria d'atenció social, atenció a les famílies, educació, activació econňmica, formació i atur no hem retallat ni un euro, fins i tot n'hi ha més que fa un any. Tota la resta queda supeditat a aquest objectiu. La prova és que hem reduďt el 85 per cent el pressupost del Carnaval i miraculosament seguirŕ sortint amb les mateixes activitats. Com? Allň que l'Ajuntament no pot pagar ho assumeixen creativament les entitats.

-    Menys despeses sumptuŕries, una carrossa més senzilla?

-    Efectivament, o en lloc de contractar una orquestra de deu la contractes de tres. El que és bonic és que la societat civil ha dit l'ajuntament no pot pagar, doncs anem a posar nosaltres aquest plus del 85 per cent. Aquesta crisi, per tant, pot reactivar la societat civil, que vivia molt subvencionada.-    Aquesta ciutat té una gran vitalitat cultural. Es veu per Sant Magí, santa Tecla, castellers, Setmana santa... Algú va escriure que a Barcelona la gent surt a veure la festa que li han muntat, mentre a Tarragona la fa i la viu.

-    Jo en dic les festes-castell. Són festes fetes d'abaix cap dalt. A la baixada de l'Ŕliga no saps qui és actor i qui és espectador, tot es barreja. Aquesta implicació de la societat tarragonina fa que si l'Ajuntament deixés de fer de paraigües la festa seguiria igual.

-    Políticament se sent sol? Ha hagut de recórrer al Partit Popular, que és "l'enemic".

-    Social i electoralment em sento molt acompanyat per la gent, les entitats... És veritat que, políticament, jo vaig fer un oferiment als tres partits que hi ha a l'oposició. Un, perquč numčricament només té un regidor, que és Iniciativa, vŕrem parlar i poca cosa més, i dels altres dos, en el Partit Popular vaig trobar una actitud responsable i colˇlaboradora des de la crítica, no des del govern, eh?, i de Convergčncia i Unió no he tingut notícies. Ho dic així de clar perquč totes les ofertes d'acord que hem llençat ens les han tornat com una pilota de tennis.

-    No s'ha reunit amb ells oficialment?

-    Sí, perň per exemple respecte a impostos i taxes encara espero que em contestin l'oferiment que els hi vaig fer. El PP des de l'oposició ha adoptat una postura responsable de no colapsar la ciutat i CiU s'ha situat dissortadament en un córner. El ciutadŕ acabarŕ pensant que CiU no és necessŕria per aquesta ciutat.

-    Amb aquest acord amb el PP dinamita la possibilitat d'una moció de censura?

-    Ja sé que la gent no s'ho creu i pot semblar petulant, perň és que jo no he pensat mai en la moció de censura. M'és igual. Si l'han de fer la faran. Tots dos diuen que no la faran, és possible, perň és segur que amb aquesta estabilitat la moció de censura pot estar més lluny o no ser un fantasma permanent, perň és que no em preocupa.

JOCS MEDITERRANIS DE PAU

-    Parlem dels Jocs Mediterranis de 2017 i en concret d'aquesta reunió anunciada pel juny en quč es votarŕ l'ingrés d'Israel i Palestina. Tarragona serŕ un punt en el mapa de la pau a l'Orient Mitjŕ. Volen jugar aquesta carta?

-    Quan vŕrem començar el periple per la Mediterrŕnia per aconseguir la nominació de Tarragona aquest era un objectiu que amb el Mario Rigau havíem somniat més d'una vegada: "T'imagines que fóssim capaços d'aplegar junts israelians palestins, sirians, libanesos..."? I ara se'ns apareix l'oportunitat de fer-ho.

Efectivament Tarragona ha de ser el punt d'encontre de la pau a la Mediterrŕnia, a més tenim condicions per ser-ho perquč per aquí ha passat tothom des de l'čpoca romana. Estem molt esperançats i a més ens agrada que el nom de Tarragona s'associď a la pau i aquesta idea coronarŕ la celebració dels Jocs Mediterranis. Histňria, esport, pau  i projecte intelˇligent "smart city" seran els quatre projectes que marcaran els Jocs de 2017.